Autora: Eugene Taylor
Data De La Creació: 9 Agost 2021
Data D’Actualització: 10 Ser Possible 2024
Anonim
Per què les drogues, amb el pas del temps, ens canvien la personalitat?
Vídeo: Per què les drogues, amb el pas del temps, ens canvien la personalitat?

Content

Tant si us sentiu perdut en una relació com si teniu por de començar-la, podem sacrificar fàcilment la nostra individualitat en les relacions amb narcisistes i maltractadors. Normalment insisteixen a dominar, que les seves necessitats són les primeres i que tenen raó. Les dones solen perdre’s sobretot en les relacions a causa del condicionament cultural. De fet, fins i tot en bones relacions, ho podem fer per amor, no per por. Sovint ens comprometem lentament de maneres imperceptibles, sense adonar-nos que perdre el nostre jo arrisca la nostra major desesperació. Després d’una ruptura, és devastador, perquè nosaltres estan perduts. Si ens quedem, correm el risc de convertir-nos en closques buides, sentir-nos impotents, ansiosos o deprimits.

Sovint hi ha lluites pel poder, caracteritzades per arguments repetits i no resolts, sobre un sol tema recurrent o nombroses coses trivials. Molts d’ells es redueixen a la qüestió de qui té el control, de quines necessitats es satisfaran o de la intimitat que tindran.


La intimitat real és impossible quan no ens sentim segurs. Evitar la intimitat i la vulnerabilitat que es produeix quan obrim és una manera de mantenir la seguretat i l'autonomia. Temem que la proximitat ens faci més dependents de la nostra parella i ens exposa a ser jutjats i ferits. En les relacions que no són abusives, aquests resultats no són necessàriament certs, però escoltar el trauma infantil o la infància disfuncional quan la vulnerabilitat i la dependència no eren segures. Algunes persones se senten insegures tant dins com fora de les relacions. Com més ens amenaça la proximitat i l’autonomia, més gran serà el conflicte de la relació.

Com ens perdem

Ens perdem de forma incremental. Pot començar amb el romanç, quan és normal voler agradar al nostre ésser estimat i passar gran part del nostre temps junts. No obstant això, els adults emocionalment madurs no abandonen les seves activitats, renuncien a la seva vida (tenen una vida) ni passen per alt el comportament inadequat de la seva parella, tot i la forta atracció física. Tampoc estan desesperats per tenir o mantenir una relació.


Etapes de perdre's

Moltes persones van bé tot sols, però un cop en una relació de parella, comencen a perdre la seva autonomia, a no fer onades, a estar amb la seva parella i complaure-la. Quan hi ha "química", passen per alt els indicadors negatius que poden ser una advertència per no implicar-se. Els productes químics que se senten bé al cervell comencen a alleujar el nostre buit, de manera que volem més d’aquest medicament. No volem perdre aquests sentiments feliços. Si estem infeliços en estar sols, serem més vulnerables a mantenir-nos.

Per tant, ens preocupem i depenem cada vegada més dels nostres éssers estimats. Veiem menys dels nostres amics i és possible que deixem la nostra rutina per passar temps junts. Per a les dones més que els homes, sovint els nostres objectius laborals i professionals ocupen el segon lloc de la relació.

El desig de complaure pot provocar obsessió. La nostra necessitat de connexió pot generar negació sobre el comportament de la nostra parella i ens fa dubtar de les nostres pròpies percepcions. Els límits es difuminen de manera que comencem a acceptar el punt de vista del nostre soci.


Si la nostra parella és abusiva, el nostre dubte sobre nosaltres mateixos creix i la nostra autoestima es redueix. No diem "no" ni establim límits en allò que estem disposats a fer o en el que estem disposats a acceptar per part de la nostra parella. No només això, sinó que també sorgeix confusió entre el que sent la nostra parella i els nostres propis sentiments. També ens sentim responsables dels seus sentiments, sobretot si se’ns culpa. Si està trist, també estic trist, com diu la cançó de Barry Manilow. Si està decebuda o enfadada, deu ser culpa meva.

Estem confosos (o mai no sabíem realment) què creiem, quins són els nostres valors i opinions. Potser no ens n’haurem adonat fins que no ens involucrem en una relació seriosa. Renunciem a les nostres aficions, interessos externs, amics i, de vegades, relació (s) amb els nostres parents per estar amb la nostra parella. Normalment, ho fem de bon grat al començament d’una relació, però més endavant ho podem fer per complir els desitjos de la nostra parella. Tot i que les nostres opcions semblen desitjables o necessàries, no som conscients del preu que paguem: el nostre jo.

Un "jo perdut"

Aquest patró reflecteix un "Jo perdut". (Vegeu el meu llibre, Codependència per a maniquins .) Com que la nostra identitat es fa referència externament, prioritzem les nostres relacions per sobre del nostre jo, no de tant en tant, cosa que seria normal, però repetidament. En relacions importants, temem perdre la nostra connexió amb els altres o la seva aprovació. Amb la nostra parella, ens sacrificem una vegada i una altra de petites i grans maneres, des de concessions insignificants fins a renunciar a una carrera professional, tallar un familiar o tolerar o participar en un comportament poc ètic que abans hauria semblat inimaginable.

Al llarg dels anys, es desenvolupa un patró de compliment i s’estableixen noves normes. Amb el pas del temps, anem acumulant culpa, ràbia i ressentiment que sovint són silenciosos. Ens culpem a nosaltres mateixos. La nostra autoestima, autonomia i respecte a nosaltres mateixos que havíem tingut en la relació s’aconsegueix. Ens tornem ansiosos i deprimits, més obsessius i / o compulsius. Deixem anar poc a poc l’elecció i la llibertat fins que ens sentim atrapats i desesperats, mentre la nostra depressió i desesperació creixen. Podem desenvolupar una addicció o símptomes físics. Finalment, podem convertir-nos en una closca del nostre jo anterior.

Relacions Lectures essencials

23 raons per les quals les persones abandonen les relacions

Selecció Del Lloc

Les sis etapes de l'assetjament laboral

Les sis etapes de l'assetjament laboral

L’a etjament laboral comença com una ampolla petita i poc detectada. Amb el pa del temp , però, pot convertir el objectiu en immòbil , totalment ab ort de dolor i completament orpre o p...
Comportaments enfocaments basats en el trauma en nens?

Comportaments enfocaments basats en el trauma en nens?

Diguem que hi ha un nen de nou any que e tà ent tractat en un centre re idencial a cau a del eu comportament de regulat i agre iu. Com tant nen en aque t lloc , té antecedent d’abú i ne...