Autora: Robert Simon
Data De La Creació: 19 Juny 2021
Data D’Actualització: 17 Juny 2024
Anonim
El Mindfulness fa que la gent centrada en mi sigui més egoista? - Psicoteràpia
El Mindfulness fa que la gent centrada en mi sigui més egoista? - Psicoteràpia

Content

Punts clau

  • La meditació del mindfulness afecta les persones de cultures que premien l’individualisme i les que valoren de manera diferent la interdependència.
  • Les persones amb antecedents més individualistes tindran menys probabilitats de ser voluntaris o ser més prosocials.
  • Ser més conscients de com de connectats són els individus pot ajudar a prevenir una disminució de la prosocialitat.

El mindfulness té les seves arrels en societats col·lectives orientals que tendeixen a promoure la interdependència "tots per un, un per a tots".

Les noves investigacions suggereixen que en les societats occidentals que tendeixen a donar prioritat a l’individualisme per sobre del col·lectivisme, l’entrenament de mindfulness pot augmentar l’egoisme fent que aquells que prioritzen la independència "centrada en mi" per sobre de la interdependència "centrada en nosaltres" siguin menys propensos a presentar un comportament prosocial.

"El mindfulness pot fer-vos egoista. És un fet qualificat, però també és precís", va dir en un comunicat de premsa del 13 d'abril Michael Poulin, professor associat de psicologia de la Universitat de Buffalo. Una preimpressió de les troballes de l’equip (Poulin et al., 2021) es va publicar en línia abans de la versió impresa el 9 d’abril; el seu treball revisat per parells apareixerà en un proper número de Ciències psicològiques.


Poulin et al. va trobar que "l'atenció plena augmentava les accions prosocials per a les persones que tendeixen a considerar-se més interdependents". Tanmateix, pel contrari, els investigadors van trobar que "per a les persones que tendeixen a considerar-se més independents, el mindfulness disminueix el comportament prosocial".

Nosaltres enfront de mi: pot la consciència augmentar l’egoisme?

Durant la primera fase d’aquest estudi multidisciplinari, els investigadors van avaluar centenars de participants ( N = 366) nivells individuals d’independència “centrada en mi” versus interdependència “centrada en nosaltres” abans de donar-los instruccions de consciència o fer que un grup de control realitzi exercicis d’error mental en un laboratori.

Abans d'abandonar el laboratori, es va informar als participants de l'estudi sobre l'oportunitat d'oferir voluntaris els sobres per a una organització sense ànim de lucre; el voluntariat és un segell distintiu de l’altruisme i el comportament prosocial.

Després d’analitzar les seves dades, els investigadors van trobar que la pràctica del mindfulness en lloc de vagar per la ment va reduir la prosocialitat d’aquells que tendeixen a ser més independents, però no dels que veien el món a través d’una lent més interdependent.


En el segon experiment, en lloc de simplement mesurar els nivells bàsics d’independència o interdependència de les persones, els investigadors van preparar i animar a l’atzar els participants de l’estudi ( N = 325) per pensar-se en termes més independents (individualistes) o en termes més interdependents (col·lectivistes).

Curiosament, en aquells preparats per a autoconstruccions independents, entrenament en atenció plena disminució la seva probabilitat de ser voluntaris en un 33 per cent. Per contra, quan algú estava preparat per a interpretacions interdependents, la seva probabilitat de ser voluntari augmentat en un 40 per cent.

Les teràpies basades en el mindfulness no són bales màgiques.

L’article recent de Poulin et al.no és el primer que posa en dubte els beneficis universals del mindfulness. Fa uns anys, un grup de 15 estudiosos del mindfulness (Van Dam et al., 2018) van publicar un document, "Mind the Hype: A Critical Evaluation and Prescriptive Agenda for Research on Mindfulness and Meditation", que feia sonar una alarma que advertia que el mindfulness s'estava sobreexpressant.


"Molts mitjans de comunicació populars no representen amb exactitud l'examen científic del mindfulness, fent afirmacions bastant exagerades sobre els beneficis potencials de les pràctiques de mindfulness", van escriure Nicholas Van Dam i els seus coautors.

A Washington Post Un article sobre aquest document "Mind the Hype" i una investigació científica relacionada assenyala que el mindfulness s'ha convertit en una indústria de mil milions de dòlars, però també diu: "Malgrat la seva popularitat, els investigadors no saben exactament quina és la versió mindfulness de la meditació, ni cap altra un altre tipus de meditació: el cervell, com influeix en la salut i fins a quin punt ajuda als desafiaments físics i mentals ".

L’any passat, un altre estudi (Saltsman et al., 2020) va trobar que el mindfulness pot provocar que les persones en dificultats “suin les coses petites” si utilitzen tècniques de mindfulness mentre experimenten un “factor d’estrès actiu”. (Vegeu "Com la consciència es podria contraproduir en moments estressants").

Mindfulness + individualisme behavior comportament prosocial

Poulin i els seus col·legues reconeixen que les seves recents troballes (2021) sobre la consciència que disminueixen el comportament prosocial en persones amb autoconstruccions independents poden "semblar contradictòries donat el punt de vista de la cultura pop del mindfulness com un estat mental positiu inequívoc". Tot i això, també subratllen que "el missatge aquí no és un que desmunta l'eficàcia de l'atenció plena".

"Això seria una simplificació excessiva", diu Poulin. "La investigació suggereix que el mindfulness funciona, però aquest estudi demostra que és una eina, no una recepta mèdica, que requereix més que un enfocament plug-and-play si els professionals eviten les seves possibles trampes".

Una de les trampes que poden haver d’evitar els professionals occidentals de la plena consciència és la tendència a donar importància a l’individualisme mentre minimitza el valor del col·lectivisme. Des d’una perspectiva de la psicologia intercultural, Poulin et al. explica:

Lectures essencials de Mindfulness

Escolta atent

Us Recomanem

Gestió de l’ansietat sanitària durant una pandèmia

Gestió de l’ansietat sanitària durant una pandèmia

L’an ietat per la alut ol referir- e a le preocupacion per de envolupar una malaltia greu o a un hiperfocalització del ímptome .É freqüent que le per one experimentin en acion om&#...
Més proves que l'oxitocina no és una "hormona amorosa" universal

Més proves que l'oxitocina no és una "hormona amorosa" universal

Al voltant del dia de ant Valentí, embla que proliferen le referèncie a l’oxitocina (també coneguda com a “hormona de l’amor”). No é d’e tranyar que l’anomenada "molècula...